Assegurança de Salut

La carència d’una assegurança és el període de temps que transcorre entre el dia que entra en vigor el contracte i el dia en el que l’assegurat pot començar a gaudir d’algunes garanties. Cada companyia defineix la prestació subjecte a carència (parts, tractaments d’infertilitat, intervencions quirúrgiques o algunes proves diagnòstiques autoritzables).

Aquest període de temps pot ser d’entre 6, 8 o 10 mesos segons companyies tot i que es poden modificar o derogar en cas d’urgència vital.

Les exclusions fan referència a malalties o patologies prèvies a la contractació d’una pòlissa de salut, per tant és obligatori omplir un qüestionari mèdic on cal fer menció dels antecedents de salut més rellevants. En cas d’haver-hi patologies prèvies, cada asseguradora deixa a les mans del seu comitè mèdic l’acceptació o no del risc.

La majoria de companyies accepten la derogació de carències si es pot demostrar que venim d’una altra companyia asseguradora. En el cas de no venir d’una altra companyia asseguradora, s’haurà de complir el període de carència estipulat per cada companyia.

Les federacions esportives demanen certificats mèdics expedits per professionals experts en la medicina de l’esport que valorin l’aptitud de l’esportista davant la pràctica esportiva.

Per a què el reconeixement sigui complert, aquest ha de comptar amb l’elaboració de l’anamnesi (historial de malalties, antecedents familiars i propis), proves, exploracions i una prova d’esforç. També s’ha de concloure amb unes pautes sobre hàbits nutricionals i esportius.

Cal revisar les cobertures contractades ja que poques companyies asseguradores inclouen aquesta cobertura i això pot comportar que el certificat no sigui vàlid o la necessitat de contractar una revisió específica, suposi un cost extra. Tanmateix, els facultatius poden autoritzar la pràctica esportiva per a dues temporades consecutives.

Les assegurances de salut ofereixen en les seves cobertures el seguiment de l’assistència sanitària a l’estranger, cobreixen les despeses lligades al transport o la repatriació sanitària en cas que sigui necessari i les despeses relacionades amb el trasllat d’un familiar. Asseguren també les despeses sanitàries a l’estranger en un barem entre 10.000 – 16.000 €.

En aquest sentit, i tenint en compte que en funció de la duració i la destinació del viatge les possibles despeses sanitàries poden ser molt costoses i/o precàries, és important conèixer que les assegurances específiques de viatges, a part de cobrir accidents, pèrdua de maletes o cancel·lacions, asseguren capitals de fins a 100.000 € pel que fa a l’assistència mèdica.

Si es vol canviar de companyia asseguradora, s’ha de realitzar la baixa de l’assegurança. La baixa s’ha de fer en temps i forma correcte, comunicant a l’asseguradora com a mínim amb un mes d’antelació, mitjançant escrit signat pel prenedor de la pòlissa i adjuntat còpia del NIF.

La durada dels contractes asseguradors tal com regula la llei són de 12 mesos des de la data de signatura o fins que finalitzi l’any natural (31 de desembre), depenent del tipus de pòlissa contractada o de les condicions de la companyia asseguradora.

És recomanable passar el qüestionari mèdic i tenir l’acceptació de la nova companyia abans d’avisar a l’actual i cancel·lar l’assegurança. Així evitarem complicacions i estarem segurs que no ens quedarem sense assegurança mèdica si per qualsevol patologia, l’actual companyia finalment no ens accepta.

Sempre serà convenient demanar un justificant de recepció.

Els professionals i treballadors autònoms poden deduir a l’IRPF les primes satisfetes de l’assegurança d’assistència sanitària o de salut, per al cònjuge i per als fills menors de 25 anys, fins a 500 euros per persona i any,  i fins a  1500€ en el cas de que algun d’ells tingui discapacitat.

Les primes satisfetes pels col·legiats que hagin concertat la pòlissa d’assegurança col·lectiva d’assistència sanitària, en la que el prenedor sigui el COFB també són deduïbles.